SINOPSI

Un cercle de cadires buit espera que un públic i uns actors ocupin els seients per començar la sessió d’Ajuda a Afectats per el VIH. La tensió i l’estranyesa del públic i la disposició espaial es converteixen en elements fonamentals, per a la recreació del que eren aquest tipus de reunions. Una actuació realista ens acosta a un pedaç de vida d’aquella malaurada època. La no teatralitat i l’apropament al teatre-document són claus de l’escenificació. No hi ha escenari si no hi ha platea, no hi ha actors si no hi ha públic, no hi ha efectes fora del cercle. La terapeuta, també usuària del grup d’ajuda integral, dóna la benvinguda i estableix unes normes, i a partir d’allà, els monòlegs aniran trobant el seu espai d’expressió en aquest cercle, on actors i espectadors formen part d’una mateixa cèl·lula, d’un mateix espai.